El nu que anticipa l'escultura de Maillol

Aristides Maillol — L’onada
Oli sobre tela; 95,8 x ×88,2 cm; 1896; Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris
Enmig de les onades, Ondina I, un dels pocs nus que fins aleshores havia fet Gauguin, fou una de les obres que Maillol va poder veure el 1889 a l’exposició del Café Volpini i sabem que li va servir d’inspiració per a realitzar aquesta pintura.
La composició de Maillol i la de Gauguin segueixen un esquema espacial horitzontal i el moviment de les onades deriva d’un patró d’espirals decoratives procedent directament de l’art japonès, concretament de les estampes d’Hokusai i d’Hiroshige, segons un tractament decoratiu del nu i de la naturalesa. Les corbes de les ones i de l’escuma formen un marc a través del qual emergeix la banyista que omple tot l’espai de la pintura. La banyista no es redueix a la nuesa d’un cos sense roba, sinó que evoca una dona molt sensual que, juntament amb l’element marí, esdevé una imatge al·legòrica de la naturalesa.
El tema de “la dona de l’onada” o “la banyista” serà present en l’obra de Maillol durant la dècada dels anys noranta i el treballarà de manera simultània en diferents camps artístics. El trobem als gravats al boix Banyista en el mar (1895), que precedeix la nostra pintura, i a L’onada (1895-1898), i també en un dibuix, igualment homònim, fet amb
llapis vermell, L’onada (1898), sobre el mateix motiu. També prendrà forma en un baix relleu de bronze, Dona asseguda o L’onada, del 1896. Uns quants anys més tard serà el tema del dibuix preparatori de la tapisseria La banyista o L’onada (1899), inspirat en la seva dona Clotilde, on la figura del nu, cada vegada més compacta, omple el centre del gran tapís de llana brodat datat vers el 1902. Les formes del cos de la banyista i les onades constitueixen un tot clarament visible en la pintura, en els gravats i en el dibuix.
Aquesta obra és l’inici d’una reflexió i d’una praxi que té com a centre d’interès la figura del nu femení i les seves formes, procés que el portarà fins a la realització de l’escultura Mediterrània l’any 1905.
Al capdavall, L’onada esdevé un precedent de les grans escultures de nus femenins a les quals Maillol dedicarà els primers anys del segle xx, per la seva relació del cos amb
l’espai, per la claredat dels seus contorns i la plenitud de les seves formes. — Ester Barón —




