Satie, el bohemi que Rusiñol admirava

Satie, el bohemi que Rusiñol admirava

Santiago Rusiñol 

 

Oli sobre tela; 84 x 67 cm; Biblioteca de Catalunya / Arxiu Joan Maragall, Barcelona 

 

La pintura montmartroise de Rusiñol només s’entén amb una certa profunditat des del concepte de la vida que aleshores amarava el pensament de l’artista. Rusiñol, que al setembre del 1889 havia desertat públicament de la seva vida burgesa a Barcelona per anar a viure al seu aire a París, a Montmartre concretament, estava enderiat a viure en la pròpia carn les experiències més variades, sovint lligades als aspectes més típics de la vida bohèmia. Rusiñol mai no va ser un bohemi més que de façana; sempre va fruir del suport econòmic sòlid del negoci familiar, però això no li impedia d’adoptar mimèticament moltes actituds externes i maneres de pensar pròpies dels bohemis més recalcitrants. Per a ell, l’artista bohemi era l’ideal de santedat que suscitava la més gran admiració, i el bohemi més bohemi, el de més qualitat artística i humana que Rusiñol trobà a Montmartre, era sens dubte el jove músic Erik Satie.

Utrillo va presentar a Rusiñol i a Casas aquell noi extravagant, que coneixia de Le Chat Noir. Explicava Utrillo en la seva Història del Cau Ferrat: “Quan Rusiñol es trobà amb aquell minyó xafallós, somrient, de cabells rossos i llargs i bigoti i pera d’esmolet guapet, quan el veié vestit tot de pana cafè amb llet i amb un barret de copa d’ales planes, es digué: «Ja en tinc un!».” Els catalans convidaren Satie al sopar de Nadal del 1890 al seu apartament del Moulin de la Galette i allà el jove músic es va posar a l’harmònium i va extreure d’aquell instrument una música deliqüescent, delicada, estranya, que no semblava d’aquest món, i els nostres amics quedaren embadalits. Des d’aleshores Erik Satie va ser considerat com un amic i un referent del grup perquè, a més de ser un artista, era un bohemi de veritat, marginat i obligat a viure exclusivament del seu enginy. Ramon Casas li féu un retrat de cos, actualment a la Northwestern University Library, i Rusiñol, dos: aquest que comentem i un altre en què Satie apareix de perfil tocant l’harmònium a l’interior del pis del Moulin de la Galette (col·lecció particular de Barcelona).

En el quadre que comentem, Rusiñol ens presenta Satie entotsolat en la seva cofurna, com a artista bohemi que es debat entre els seus somnis i la seva misèria. Fou presentat
a París, al Salon des Indépendents, el 1891, amb el títol Un ami, i al novembre del mateix any a la Sala Parés de Barcelona amb el títol Un bohemi. L’autor el va regalar personalment al poeta Joan Maragall. — Josep de C. Laplana —

 
Text elaborat a partir de l’article de Josep de C. Laplana publicat a «Pintura catalana. El Modernisme«, d’Enciclopèdia Art. © Imatge [Biblioteca de Catalunya, Barcelona]

Articles relacionats