El misteri del gest

Rafael Sala — Tórtola Valencia i el corb
Oli sobre tela; 84 x 86,7 cm; Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)
Rafael Sala és un personatge més avantguardista que la seva pròpia obra, si es pot escriure així. El 1914 passà mig any a Florència amb el seu amic Enric C. Ricart i entrà en un contacte intens amb el grup futurista que hi residia; inspirat en la revista italiana Lacerba, quan tornà a la seva Vilanova natal a causa de la Primera Guerra Mundial va fundar la revista Themis; formà part de l’Agrupació Courbet al costat de Ricart i Miró, entre d’altres, i a finals del 1919 viatjà a Nova York, on feu carrera com a artista. Un personatge fascinant amb una obra pictòrica molt sòlida per bé que no massa compromesa amb la tria arriscada estèticament parlant que havien fet alguns dels seus coetanis i amics. O potser, simplement, no tan compromesa com els seus contactes i la seva vida cultural agitada podien fer pensar.
Algunes de les obres de joventut de Sala mostren la influència del paisatgisme de Sunyer, per qui sentia una simpatia especial. I, a partir de Sunyer, és visible el pes de Cézanne en el tractament de les natures mortes i dels paisatges de costa. Més arriscades són algunes de les seves obres dels anys de la guerra, on retrata personatges en uns fons neutres i on la pintura, és a dir, el llenguatge, s’imposa a la temàtica del quadre. Aquest és el cas del retrat de Carmen Tórtola Valencia, una ballarina molt popular a Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial.
Sala coneixia personalment Tórtola Valencia i el quadre va ser pintat, molt probablement, amb motiu d’una representació que la dansarina va fer a Vilanova, potser per iniciativa del mateix pintor, a primers d’octubre del 1915. Ell mateix havia publicat en la revista Themis (20 de setembre de 1915) un article en què deia: “Anem a aplaudir-la, i aixís rendirem tribut a una de les formes més excelses de l’art: la dansa, que encarna el sentiment popular i també la glorificació de la delicadesa del gest en «l’etern femení».”
L’obra és la immortalització en un sol instant del misteri o enigma que Tórtola Valencia despertava entre els espectadors quan pujava dalt l’escenari. Aquest enigma es
representa a través del tractament gairebé ideogràfic del gest de la ballarina, vista de perfil i amb el corb a la mà, i, com a bon pintor que era, Sala fa servir els colors per aconseguir aquesta magnificació del gest: el negre del corb i del cap de la ballarina, d’una banda, i el matís del vermell del bec del corb i, també, del braçalet i l’arracada del personatge central, de l’altra. — Joan M. Minguet —




