Eduard Vallès i Pallarès (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 de novembre de 1971) és historiador de l’art i professional de museus, especialitzat en l’obra de Pablo Picasso i en l’art català de la fi del segle XIX i el començament del segle XX. 

Es doctorà en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, amb la tesi La influència de l’art català sobre Picasso a través de dues generacions: Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904), llegida el gener de 2016. També és màster en estudis avançats en història de l’art (Universitat de Barcelona), postgraduat en direcció d’institucions, plataformes i equipaments culturals (Universitat Pompeu Fabra) i màster en desenvolupament local i regional (Universitat de Barcelona), amb un treball final dedicat a l’Ecomuseu dels Ports.

En la seva trajectòria ha combinat la recerca amb el comissariat i la gestió museística. Es formà al costat de Josep Palau i Fabre, que li encarregà la direcció de la Fundació Palau (Caldes d’Estrac) l’any 2002, de la qual fou el primer director. Posteriorment, exercí com a conservador del Museu Picasso de Barcelona. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és conservador d’Art Modern i Contemporani i, des del 18 de desembre de 2023, ha estat designat cap de col·leccions del museu. En aquest marc institucional, el MNAC destaca, entre altres responsabilitats, la seva experiència com a comissari de les noves sales de col·lecció vinculades a l’art i la Guerra Civil (2021). Paral·lelament, és membre de l’equip de direcció del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan.

La seva activitat investigadora s’ha orientat especialment a la recepció i els contextos de Picasso a Catalunya, així com a les xarxes artístiques i culturals que envolten l’artista. Fou responsable de la xarxa catalana d’entitats picassianes i és autor de diverses publicacions sobre Picasso, entre les quals Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (2008), així com treballs editats el 2015 sobre l’obra catalana de Picasso i les seves relacions amb el món literari català. També ha estat director científic, amb Malén Gual, de la Guia del Museu Picasso de Barcelona (2015) i ha comissariat o co-comissariat exposicions i projectes de recerca vinculats a Picasso i al seu entorn, incloent-hi mostres i catàlegs dedicats a les relacions de joventut de l’artista i a períodes i contextos específics.

En relació amb altres línies d’estudi, ha impulsat recerques i projectes expositius sobre artistes vinculats a la modernitat catalana i al context picassià, com ara Carles Casagemas (exposició al MNAC, 2014) i Torné Esquius (MNAC, 2017), entre d’altres, i ha participat en treballs sobre col·leccionisme artístic i en la redacció de fitxes i textos per a catàlegs d’institucions culturals. 

En l’àmbit docent, és coordinador del mòdul de conservació i restauració del Postgrau de Museologia (Universitat Pompeu Fabra) i ha estat professor del Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art (Universitat de Barcelona). És l’autor de Picasso. Obra catalana, editat per Enciclopèdia Art.