Antoni Tàpies i Puig va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1923 i morí a la mateixa ciutat el 6 de febrer de 2012.

Després d’una greu malaltia, durant la qual ja dibuixà, cursà estudis de dret entre 1943 i 1946 i passà breument per l’acadèmia de Nolasc Valls. El 1948 fou cofundador del grup Dau al Set, amb el qual col·laborà activament. Participà en els primers Salons d’Octubre, en exposicions renovadores com Cobalto 49 i al VII Salón de los Once de Madrid. El 1950 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, viatjà a París, des d’on aconseguí exposar al concurs Carnegie de Pittsburgh. Fou seleccionat per representar Espanya a la Biennal de Venècia, on participà reiteradament.

A partir de 1953 inicià una projecció internacional creixent, amb exposicions a Chicago, Madrid i Nova York, impulsat per la marxant Martha Jackson. Entrà en contacte amb Michel Tapié i exposà sovint a la galeria Stadler de París. Rebé importants premis i reconeixements, com el primer premi Carnegie (1958), i exposà extensament a Europa i Amèrica. Des del 1967 col·laborà amb el marxant Aimé Maeght i realitzà exposicions destacades a París, Nova York i la Fondation Maeght. En aquest període experimentà amb noves tècniques, com el tapís.

La seva obra partí d’un figurativisme surrealista vinculat a Dau al Set i evolucionà cap a l’informalisme, amb una forta valoració de la matèria, l’ús de procediments mixts i una estètica de la lletgesa que el situà entre els principals informalistes. Desenvolupà també una intensa activitat escenogràfica i de col·laboració literària, especialment amb Joan Brossa, així com una destacada producció gràfica i de bibliòfil.

Als anys setanta incorporà referències polítiques explícites, reforçant una imatge d’artista compromès, i desenvolupà una important obra cartellística. Paral·lelament, inicià una producció escultòrica que culminà en obres monumentals. La seva trajectòria fou reconeguda amb nombrosos premis, distincions acadèmiques i títols honorífics. El 1990 s’inaugurà a Barcelona la Fundació Antoni Tàpies, dedicada a l’estudi de l’art contemporani.