Va ser un dels escultors espanyols contemporanis amb més prestigi internacional. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i en el taller de l’escultor Casanovas. Entre 1954 i 1956, va viure a Bèlgica, on va poder conèixer l’avantguarda del moment. Un cop retornat a Barcelona va elaborar escultures per zones urbanes i edificis públics, i per això, va utilitzar ferro, formigó, fusta i pedra, mentre el seu estil evolucionava cap a un llenguatge abstracte.

A la seva obra, Subirachs va sintetitzar la tècnica i la pulcritud en materials i textures, amb l’anhel de comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a partir de la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular reconegut per tot el món. A partir de 1967, va utilitzar decididament la figuració, tot i que sense deixar de costat cert sentit abstracte, i profunditza en la dialèctica positiu-negatiu, còncau-convex o pintura-escultura.

L’any 1986 va rebre un encàrrec de proporcions extraordinàries, la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, l’obra emblemàtica del geni arquitecte Antoni Gaudí. Subirachs dedica quasi vint anys (1987-2005) al conjunt. L’any 2005 va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, que consistia en més de cent figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze amb un expressionisme figuratiu i dramàtic.

Subirachs no s’ha expressat solament mitjançant la creació tridimensional, sinó també gràcies a altres tècniques com la pintura, el dibuix, l’obra gràfica, el tapís, la il·lustració de llibres, l’encunyació de medalles i el disseny de joies i elements utilitaris.