Jaume Plensa
Escultor i pintor
Biografia
L’escultor i pintor Jaume Plensa i Suñé va néixer a Barcelona l’1 de gener de 1955. Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica. La seva obra reflexiona sobre l’absència, la incertesa o el desig, i mostra les contradiccions que sorgeixen en la forma i el material.
La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges (1983) denoten un contingut agressiu. Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics. Després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica. També afegeix textos en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics.
Del seu vessant pictòric s’aprecien diverses etapes en què anà de la geometria al signe, de la composició abstracta a l’expressionisme. Considerat un dels màxims representants del nou art català dins la tendència expressionista, la seva obra és present en algunes de les millors galeries i fires d’art nacionals i internacionals. L’any 1997 feu una exposició individual a la Fundació Miró de Barcelona.
Són molt destacables en la seva obra els conjunts monumentals per a espais públics. Entre els més notables cal esmentar la Crown Fountain al Millennium Park de Chicago (2004); Breathing, a la seu londinenca de la BBC (2008); Echo (2011), bust monumental de dona instal·lat temporalment al Madison Square Park de Nova York; i 7 Poetes, conjunt de set escultures pensants, cadascuna de les quals representa una de les parròquies d’Andorra, inaugurat a Andorra la Vella el gener del 2014.
És també autor d’escenografies, sovint en col·laboració amb La Fura dels Baus, entre les quals destaquen la d’Els murs de la solitud, de Tahar Ben Jelloun (2003), i les de les òperes La damnation de Faust, d’H. Berlioz (1999), La flauta màgica, de Mozart (2004) i, el 2008, Diari d’un desaparegut, de Leoš Janáček i El castell de Barbablava, de Béla Bartók.
Com a autor de llibres de bibliòfil destaca la seva obra d’Enciclopèdia Art Plensa/Estellés · L’Hotel París.