Filòsof, escriptor i professor universitari, Xavier Antich (La Seu d’Urgell, 1962) és doctor en Filosofia i exerceix com a professor d’Idees Estètiques a la Universitat de Girona. En l’àmbit docent, ha impartit cursos i docència de postgrau en institucions com la Stanford University i la Universidade Católica Portuguesa (Lisboa), i ha estat professor en programes de doctorat vinculats a la Universitat de Stanford, la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL).

La seva recerca se centra en l’estètica i l’art contemporanis, amb una atenció particular a les teories desenvolupades després de 1967 i a les pràctiques artístiques de les darreres dècades; una part dels seus treballs també s’ha orientat a qüestions d’estètica musical. En el terreny de la formació i la crítica d’art, ha dirigit el Màster en Comunicació i Crítica i ha estat director del Programa d’Estudis Independents del MACBA.

Com a autor, ha publicat assaig filosòfic i textos sobre teoria de l’art; entre els seus llibres destaquen El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas (Premi Joan Fuster d’Assaig, 1992), així com volums i reculls posteriors com La ciutat del dissens. Espai comú i pluralitat (CCCB, 2013) i La voluntat de comprendre (Arcàdia, 2016). En diàleg amb l’art contemporani, ha treballat també sobre fotografia —amb Revelacions / Dos ensayos sobre fotografía(2019), escrit conjuntament amb Joan Fontcuberta— i ha editat textos d’Antoni Tàpies, com En blanc i negre. Assaigs 1955–2003. Dins l’ecosistema institucional de l’art, és conegut igualment per la seva vinculació a la Fundació Antoni Tàpies (presidència del patronat) i per la direcció de l’obra Tàpies. Biografia d’un compromís a Enciclopèdia Art.