| Artur Ramon i Navarro pertany a la quarta generació d’una coneguda nissaga catalana d’antiquaris, tots amb el mateix nom. És llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1985-1990) i deixeble de José Milicua, de qui coneix la cultura del connaisseur i el món filològic de Roberto Longhi. Passà llargues temporades a Itàlia i es formà a Londres (Institut d’Art Sotheby’s, 1988), on conegué, juntament amb John Wilton-Ely, l’obra de Giovanni Battista Piranesi, el qual ha estudiat a fons.
Com a resultat de les seves recerques al voltant d’aquest artista ha comissariat diverses exposicions individuals a la seva galeria, així com la mostra itinerant «Els Piranesis de Montserrat», amb motiu de la qual es va editar el catàleg homònim. Especialitzat en gravat, dibuix i pintura antiga espanyola i italiana dels segles xvii i xviii, ha organitzat diverses mostres sobre aquestes matèries, la majoria amb catàlegs il·lustrats, de les quals destaquen «Raíz del arte», «Obres singulars», «L’Edat d’Or de la pintura catalana» i «Analogies», entre d’altres.Amb el seu pare, Artur Ramon i Picas, ha comissariat exposicions dedicades a Manolo Hugué (Conde Duque, Madrid, 1997, i Fundació Francisco Godia, Barcelona, 2003). Es també autor de l’Àlbum Manolo Hugué (Barcelona, Quaderns Crema, 2005), juntament amb Jaume Vallcorba.
Ha reflexionat sobre la seva professió d’antiquari i col·leccionista al llibre Ofici d’antiquari (Barcelona, Mediterrània, 2006), així com a nombroses conferències. També ha escrit diversos articles, juntament amb la historiadora de l’art Clara Beltrán Catalán, al voltant del desenvolupament d’aquestes dues activitats. Dos d’aquests escrits són el resultat de les ponències de dos seminaris celebrats a Sitges i a València, i recullen l’evolució del sector així com els seus principals agents: Algunos apuntes para una historia del anticuariado en Barcelona: 1910-1926 (2014, en premsa) i la continuació d’aquest, Una aproximació a l’antiquariat modern a Barcelona: 1939-2012 (2013). Un tercer article constitueix una reflexió al voltant del col·leccionisme d’antiguitats i el mecenatge: «Del coleccionismo privado a los museos. Una reflexión sobre la importancia del mecenazgo en tiempos turbulentos» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2014, en premsa).
Des del 1989 col·labora en diverses publicacions periòdiques especialitzades (El Guía, Oro, Antiquaria, Revista de Catalunya, Serra d’Or, Descubrir el Arte, El Periódico del Arte, Ars Magazine i Goya) o diaris (és col·laborador habitual del suplement cultural d’El Punt/Avui, del Periódico de Catalunya i del suplement La Vanguardia. Cultura/s) sobre diversos aspectes relacionats amb el món de l’art i del col·leccionisme.
Ha col·laborat en espais radiofònics (Catalunya Cultura i Diari d’un antiquari, amb Claudi Puchades) i en espais televisius (8 al dia, amb Josep Cuní) en la difusió de l’art. Una de les seves darreres obres, Nada es bello sin el azar (Barcelona, Elba, 2012), on narra històries de quadres, ha rebut grans elogis per part de la crítica i ha exhaurit dues edicions amb més de tres mil exemplars venuts. |
