Artur Ramon i Navarro
Historiador de l’art
Biografia
| Artur Ramon i Navarro pertany a la quarta generació d’una nissaga catalana d’antiquaris amb el mateix nom. És llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i deixeble de José Milicua, de qui assimilà la cultura del connaisseur i la tradició filològica vinculada a Roberto Longhi. Es formà també a Itàlia i a Londres, a l’Institut d’Art Sotheby’s, on, juntament amb John Wilton-Ely, aprofundí en l’obra de Giovanni Battista Piranesi, artista que ha estudiat extensament.
Fruit d’aquestes recerques ha comissariat diverses exposicions dedicades a Piranesi, tant a la seva galeria com en la mostra itinerant «Els Piranesis de Montserrat», acompanyada del catàleg corresponent. Especialitzat en gravat, dibuix i pintura antiga espanyola i italiana dels segles XVII i XVIII, ha organitzat nombroses exposicions sobre aquestes disciplines, moltes amb catàlegs il·lustrats, entre les quals destaquen «Raíz del arte», «Obres singulars», «L’Edat d’Or de la pintura catalana» i «Analogies». Juntament amb el seu pare, Artur Ramon i Picas, ha comissariat exposicions dedicades a Manolo Hugué, i és coautor de l’Àlbum Manolo Hugué. Ha reflexionat sobre l’ofici d’antiquari i el col·leccionisme en el llibre Ofici d’antiquari i en nombroses conferències, així com en diversos articles escrits amb la historiadora de l’art Clara Beltrán Catalán, alguns dels quals analitzen la història i l’evolució de l’antiquariat a Barcelona i el paper del mecenatge. Des del 1989 col·labora regularment en revistes especialitzades i diaris, i participa en programes de ràdio i televisió dedicats a la difusió de l’art. |
